El primer cop que s'obre el programa VirtualBox (Menú: Aplicacions | Sistema | Emulador | Sun VirtualBox), s'ha d'acceptar la llicència d'ús del programa i es demana que l'usuari el registri per a la qual cosa només cal introduir el nom i una adreça de correu electrònic.

Un cop realitzat el registre, el programa ja es troba en condicions per crear la primera màquina virtual:

Per crear aquesta màquina virtual, cal clicar a sobre la icona Nova i apareix tot seguit l'assistent que guiarà l'usuari en la configuració de l'ordinador virtual.
A la pantalla següent, es demana el nom de la màquina virtual així com el tipus de sistema operatiu.

Per virtualitzar Linkat 3, cal triar el Sistema Operatiu GNU/Linux i la versió openSuSE:

A la pantalla següent es defineix la quantitat de memòria RAM que s'assigna a la màquina virtual. Per a virtualitzar Linkat 3 calen 256 MB de RAM. s'ha de procurar deixar el 50% de la memòria RAM física per al sistema amfitrió i utilitzar la resta per fer la virtualització dels sistemes operatius que calguin.
Tot seguit es defineix el disc dur virtual de què disposarà el sistema convidat (Linkat 3). El tipus d'imatge que es recomana és la Imatge que s'expandeix dinàmicament ja que permet definir discs durs virtuals amb una capacitat superior a l'espai físic disponible. D'aquesta forma, l'espai físic s'emplena a mida que es va instal∙lant el sistema operatiu convidat. Com es pot veure a la pantalla següent, es pot escollir la ubicació del fitxer que contindrà la imatge del disc dur virtual així com la seva capacitat:

Si es clica a Finalitza es crea la imatge del disc dur i, tot seguit, es pot continuar amb la configuració de la màquina virtual.
La pantalla següent recull les característiques de la màquina virtual creada:

Imatge animada

Dels diferents modes que té VirtualBox de treballar amb les interfícies de xarxa, es comentaran els següents:

    NAT
    Adaptador pont
    Xarxa interna

• NAT: la interfície de xarxa que veu l'ordinador convidat té accés a la xarxa externa com si estigués treballant al darrere d'un router i per tant no és visible a la xarxa externa i entre màquines virtuals no hi ha comunicació. En aquest cas, es pot configurar la màquina perquè faci ús de DHCP tot i que la IP assignada és: 10.0.0.x
• Adaptador pont: la interfície de xarxa de la màquina virtual és accessible des de la xarxa externa i per tant actua com una màquina més de la xarxa externa. En aquest cas s'ha d'emprar el mateix rang d'ips que la màquina amfitrió
• Xarxa interna: la interfície de xarxa de la màquina virtual permet la comunicació entre les màquines que estiguin connectades en aquesta modalitat però no hi ha sortida cap a la xarxa externa. No hi ha cap mena de restricció a l'hora de fer servir un rang d'IPs determinat.
  

En la figura següent es poden veure les diferents modalitats de treball de la xarxa i els tipus de plaques de xarxa que es poden fer servir a l'hora de configurar les màquines virtuals: